Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.
La coneguda Cançó a Mahalta del poeta lleidatà Màrius Torres. A la fotografia es veu el poeta amb la seva amiga Mercè Figueres, la Mahalta del poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada